dissabte, 30 de maig de 2009

Paco Muñoz COM SUAU ADÉU


Hui anirem a la presentació de l'últim disc de Paco Muñoz que fa a Castelló de la Ribera. Fou a la Societat Musical a les huit de la vesprada.No poguérem anar al concert d'acomiadament. Per això, hui els que ens l'estimem moltíssim no podem faltar a la cita.
Tinc clar que no se l'ha tractat com mereix, un Homenot com aquest que ha fet de la defensa de la seua llengua i cultura la seua bandera.
Un Homenot imprescindible tal com deia el poema de Bertold Brecht
«Hay hombres que luchan un día y son buenos, otros luchan un año y son mejores, hay quienes luchan muchos años y son muy buenos, pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles».

Amb les presentacions de Mati Escribano i Rafael Estrada, Paco Muñoz ens contà com ha estat la gestació d'aquest cd. Com els músics, li han fet aquest gran regal.Tot això adobat amb un seguit d'anècdotes molt sucoses, com sempre sap contar-les Paco. Al fil de les seues paraules, allò que transcendeix és la serenitat, la tranquilitat de la feina ben feta, els avanços en la recuperació de la llengua malgrat els entrebancs: parlà per exemple de l'última fornada de cantants en valencià, catorze discos es publicaren l'any passat.
També va comentar el premi Arabista Ribera que li van donar a Carcaixent i l'homenatge que li havien preparat al Parc Navarro Daràs.



En resum, el vaig trobar feliç i caldrà seguir homenatjant-lo i aconseguir montar un gran reconeixement públic que implique a tota la societat valenciana.
Eixa és la nostra tasca, ell ja ha fet la seua.