El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital

El text comentat el podeu trobar a UOCPapers-Revista sobre la societat del coneixement núm.4. Porta per títol el que trobeu al post

Del text vull remarcar aspectes com l'epígraf "La literatura i el nou paisatge mediàtic". Hi trobem que

"Per a Macluhan, la televisió era el mitjà electrònic dominant. Des de llavors, Internet i el Web han crescut fins a convertir-se en un metamitjà global, del qual és difícil trobar precedents."

El metamitjà significa per a mi que té caràcter global i ha transformat (o si voleu, s'ha introduït) en tots els altres mitjans, audiovisuals o no.Tal com afirma "la literatura ja existeix en un context cultural diferent del que tenia fa unes décades". Açò el porta reivindica que el estudi de la literatura ha d'anar al costat del estudis culturals.
Emfasitza les noves possibilitats didàctiques: l'enllaçament hipertextual o hipertext, però també els blocs, als quals qualifica de nova oportunitat per al diàleg literari. Per acabar, defineix la literatura digital. Concreta 3 tipus:

1. Publicació digital: el contingut és tradicional, la tecnologia tan sols és suport de distribució
   
2. Edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca.
3. Escriptura per als mitjans digitals: l'anomena cibertextualitat, són textos programats, basats en codis informàtics.

Es centra en aquesta última categoria i la defineix com CIBERTEXTOS i els situa de forma gràfica en el triangle entre la literatura, el cinema i els jocs. Participaria d'eixes pràctiques però s'obriria a noves formes d'expressió.
La conclusió per als ensenyants: ACARAR(-se) LA PANTALLA

" Així, doncs, el repte és encarar-se amb la pantalla i veure les noves formes de discurs literari que surten del mitjà digital...podríem començar a entendre com aquestes noves formacions estan connectades als llargs segles de tradició literària. I, per descomptat, hauríem de recordar que l'oportunitat de ser testimonis d'un canvi cultural crucial com aquest i de participar-hi no és té cada segle."