dilluns, 29 de desembre del 2008

Imatges del foment lector i del Nadal

Bon Nadal i feliç Any 2009 !!!

Navegant (via Totxanes, totxos i maons) per la blogosfera m'he trobat un cantautor en català una mica diferent: l'Estanislau Verdet i el seu lletgisme. Us recomano que el visiteu, us sorprendrà. En la seua pàgina he topat amb el Sr Pistraus que té un blog.
M'ha agradat moltíssim el post del 16 de desembre i la foto que hi apareix, sintetitza el Nadal i el foment de la lectura.

El missatge és una mica críptic però....


diumenge, 14 de desembre del 2008

El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital



El text comentat el podeu trobar a UOCPapers-Revista sobre la societat del coneixement núm.4. Porta per títol el que trobeu al post

Del text vull remarcar aspectes com l'epígraf "La literatura i el nou paisatge mediàtic". Hi trobem que
"Per a Macluhan, la televisió era el mitjà electrònic dominant. Des de llavors, Internet i el Web han crescut fins a convertir-se en un metamitjà global, del qual és difícil trobar precedents."
El metamitjà significa per a mi que té caràcter global i ha transformat (o si voleu, s'ha introduït) en tots els altres mitjans, audiovisuals o no.Tal com afirma "la literatura ja existeix en un context cultural diferent del que tenia fa unes décades". Açò el porta reivindica que el estudi de la literatura ha d'anar al costat del estudis culturals.
Emfasitza les noves possibilitats didàctiques: l'enllaçament hipertextual o hipertext, però també els blocs, als quals qualifica de nova oportunitat per al diàleg literari. Per acabar, defineix la literatura digital. Concreta 3 tipus:
  1. Publicació digital: el contingut és tradicional, la tecnologia tan sols és suport de distribució
  2. Edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca.
  3. Escriptura per als mitjans digitals: l'anomena cibertextualitat, són textos programats, basats en codis informàtics.
Es centra en aquesta última categoria i la defineix com CIBERTEXTOS i els situa de forma gràfica en el triangle entre la literatura, el cinema i els jocs. Participaria d'eixes pràctiques però s'obriria a noves formes d'expressió.
La conclusió per als ensenyants: ACARAR(-se) LA PANTALLA

" Així, doncs, el repte és encarar-se amb la pantalla i veure les noves formes de discurs literari que surten del mitjà digital...podríem començar a entendre com aquestes noves formacions estan connectades als llargs segles de tradició literària. I, per descomptat, hauríem de recordar que l'oportunitat de ser testimonis d'un canvi cultural crucial com aquest i de participar-hi no és té cada segle."

dimecres, 10 de desembre del 2008

Hui va d'imatges. Blade Runner

He entrat per finalitzar la tasca del mòdul, però ves per on m'he posat a navegar per la blogosfera i he visitat blogs d'il.lustradors. Supose que m'interessen aquestos llocs per vore allò que la imaginació dels dibuixants ens ofereixen i que evidentment mai podré fer( sóc un negat, per al dibuix). Us en vull ressenyar un que m'ha agradat molt. Es tracta d'un projecte col.laboratiu curiós, diferents dibuixants participen sobre un tema comú amb diferents creacions. S'anomena LA PUERTA DE TANHÄUSER, i per subtítol porta Blog de ilustración colectivo.




El nom del blog m'ha sorprés, però em sonava. El mateix blog portava la solució: estava extret de les paraules finals d'una gran pel.lícula BLADE RUNNER, i que ací s'usen com a lema. Molts sabreu que aquesta pel.lícula està basada en un dels més reconeguts mestres de la ciència ficció: Phil.K.Dick i la novel.la ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, o en Proa Els androides somien xais elèctrics?

Podeu detindre's una mica i gaudir d'aquesta, per a mi, magnífica exaltació de la vida

dilluns, 8 de desembre del 2008

Els estudis literaris en l'espai europeu...per Laura Borràs

En un moment de transformació, comença l'autora aplicant a la universitat la distinció nadius-immigrants digitals, que ja coneixem. Parla de com els professors més joves són la generació frontissa, la generació que hagut d'acarar el repte per a connectar amb els alumnes (nadius) i acostar a la resta de companys (immigrants).
Centrant-se en l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, parla del CANVI DE PARADIGMA: no podem continuar ensenyant com vam aprendre nosaltres perquè els nadius digitals "arribaran a unes aules on trobaran a l'Immigrant digital, que , si no duen a terme una feina de formació i actualització considerable, no sabrem ensenyar-los amb les eines o els recursos que ells ja tenen interiotzats".
De rebot, cal repensar el rol del professor i de la classe magistral, com ella diu "una magnífica oportunitat per repensar l'acte docent i aprofitar les TIC " per estimular "l'autonomia dels estudiants en el treball per competències". Des de la UOC, això s'està intentant fer treballant l'hipertext i diu "Aquesta revolució de les modalitats de producció, transmissió i interrogació dels textos en un entorn d'aprenentatge i ensenyament de literatura pot ser compresa en la hipertextualitat, en la qual té lloc i agafa forma com una veritable mutació cognitiva".
La darrera part de l'article en l'estudi de la literatura: història literària, crítica textual, lectura, comprensió són diferents aspectes repassats.
Per concloure, empra la navegació com a metàfora de la lectura: el viatge, la conquesta, però també el naufragi. Defineix
La lectura com la recerca (la quête) dels romans artúrics

El text comentat el podeu trobar a UOCPapers-Revista sobre la societat del coneixement núm.4

diumenge, 7 de desembre del 2008

Llegir en l'era digital




La conferència de Laura Borràs va ser una experiència molt interessant. Què podem destacar? Certament, és difícil. Quan fou presentada per J.A.Fluixà , podríem pensar en un excés d'afalagar a la ponent. Prompte vam descobrir que es va quedar curt, molt curt. Allò que podia semblar excessiu, era estricta justícia.

Per començar, L.Borràs ens va situar a "l'era digital" i a l'activitat que ens ocupa: LLEGIR. I va afegir un subtítol, que a tots ens toca: un ALTRE ensenyament és possible. Perquè mestres, bibliotecaris, mediadors culturals,... ens hem d'ocupar d'això.
Ens va parlar de les fílies i les fòbies que provoquen els nous mitjans. I ens mostrà com no sols és una tecnologia sinó també un mitjà de comunicació, interacció... Amb diferents exemples, ho va aclarir. Algun d'ells era propi
En aquest punt, plantejà la revolució copernicana que suposa el nou paradigma i aportà uns versos de John Donne ("Tis all in pieces, all coherence gone", tot a peces, tota la coherència ha desaparegut), que em van agradar molt . Aquest ja es preguntava el mateix en aquella època front al que ocorria. L'espai virtual ha de ser comprés i estudiat: de les seues característiques hem d'aprofitar totes les possibilitats que ofereixen per a nosaltres. Els "Digital media" "donen un valor afegit a l'acte docent" i va defensar que permeten "una acció docent més completa i participativa: holística, dialògica i global." En Internet podeu veure un exemple curiós, de Laura, d'allò que podem fer. Es tracta del poema Ítaca de Kavafis, que tant m'agrada. Ací podeu aprofitar les ajudes hipertextuals i també proposa unes lectures o interpretacions



A partir d'algunes màximes, va defensar l'aprenentatge amb o mitjançant l'acció (no sabria com traduir el learning by doing) i ho va relacionar amb les competències bàsiques.
A la fi, ens endinsà en la creació literària digital. Analitzà les diferents complexitats que apareixen: la complexitat autorial o creativa (qui crea l'obra), la tipològica, etc. Un nou concepte va eixir i que resumeix alguns aspectes: el WREADER: escriptor+lector: eslector.
Finalitzà l'exposició dient que el que feia era una "topografia de la curiositat", i que calia definir-nos com a "vigilants de la metamorfosi", un parell de metàfores molt significatives del quefer que tenim per davant.

Ja tan sols em queda agrair-li l'entusiasme, el coneixement, el saber fer, l'optimisme...que ens va contagiar. GRÀCIES, i platònicament, s'entén.