Paco Muñoz COM SUAU ADÉU

Hui anirem a la presentació de l'últim disc de Paco Muñoz que fa a Castelló de la Ribera. Fou a la Societat Musical a les huit de la vesprada.No poguérem anar al concert d'acomiadament. Per això, hui els que ens l'estimem moltíssim no podem faltar a la cita.
Tinc clar que no se l'ha tractat com mereix, un Homenot com aquest que ha fet de la defensa de la seua llengua i cultura la seua bandera.
Un Homenot imprescindible tal com deia el poema de Bertold Brecht
«Hay hombres que luchan un día y son buenos, otros luchan un año y son mejores, hay quienes luchan muchos años y son muy buenos, pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles».

Amb les presentacions de Mati Escribano i Rafael Estrada, Paco Muñoz ens contà com ha estat la gestació d'aquest cd. Com els músics, li han fet aquest gran regal.Tot això adobat amb un seguit d'anècdotes molt sucoses, com sempre sap contar-les Paco. Al fil de les seues paraules, allò que transcendeix és la serenitat, la tranquilitat de la feina ben feta, els avanços en la recuperació de la llengua malgrat els entrebancs: parlà per exemple de l'última fornada de cantants en valencià, catorze discos es publicaren l'any passat.
També va comentar el premi Arabista Ribera que li van donar a Carcaixent i l'homenatge que li havien preparat al Parc Navarro Daràs.



En resum, el vaig trobar feliç i caldrà seguir homenatjant-lo i aconseguir montar un gran reconeixement públic que implique a tota la societat valenciana.
Eixa és la nostra tasca, ell ja ha fet la seua.

La millor novel.la americana d'aquest any

He encadenat dos llibres, els autors dels quals són home i dona. Potser siga la primera vegada que això m'ha ocorregut. Es tracta de Un home a les fosques de Paul Auster i de Elegia per un americà de Siri Hustvedt. M'ha agradat més el de la Siri, el trobe molt més rodó.






De Paul Auster, havia llegit altres que m'havien atret moltíssim. Aquest no acaba de funcionar, sobre tot, la història que té l'11-S com a rerafons. No obstant això és deixa llegir.

Elegia per un americà de Siri Hustvedt m'ha encisat. L'entrecreuament de veus i històries està ben aconseguit: entre altres destacaríem els quaderns de memòries(diaris) del pare, que li serveix al narrador per trenar una atractiva història: la de la seua família fins al present.
D'altra banda, el ventall de personatges és fascinant amb els germans protagonistes, l'Erik Davidsen i la seua germana Inga, un ventall ric i ben dibuixat.
Tot contribueix a fer de la novel.la un engranatge perfecte i que podem resumir amb paraules de de crítics com S.Brownrigg:

"Un llibre que fa pensar i que és un plaer llegir"

Antonio Machado. Estos días azules y este sol de la infancia

Avui és un dia per al record. Ja fa 70 anys que Machado ens deixava. Què dir d'un home que és un referent ètic i de llibertat.
En dies que la corrupció, la política malentesa, l'amiguisme, la pocavergonya de molts polítics, la crisi...., escoltar veus com la d'aquest home t'alegra el dia.
Amb ell cal "

A distinguir me paro las voces de los ecos,

y escucho solamente, entre las voces, una."

T'entristeix el negre final a l'exili, però t'alegra saber que ésser honrat (això que t'ha ensenyat ton pare) és un camí : "soy en el buen sentido de la palabra bueno". T'alegra que persones com ell lluitaren per la llibertat i la justícia, sense por a l'alt preu que pagaren.
Hem de retre-los homenatge, hem de recordar-los encara que ell digués "nunca perseguí la gloria.."

RECORDEM TOTS
"Caminante no hay camino, se hace camino al andar."

Us recomane Soldados de Salamina (llibre i pel.lícula), una bon manera de recordar-lo

Any nou, vida nova... AITANA FERRER

Després de les paraules d'Obama, de les innombrables llistes de propòsits i despropòsits que m'he proposat cumplir,dels nadals empalagosos, de la crisi omnipresent, de la violència salvatge.... torne a guaitar per la catosfera.



Hem trigat a tornar fins recobrar les forces: força per lluitar per allò possible però dificil, empenta per acarar un futur complex però que ha de ser nostre, saviesa i prudència per encertar en les decisions i determinacions, humor per riure, perquè segurament serà la millor arma.



Per començar una recomanació de poesia, en este cas musicada. Estos Nadals, passejant per uns grans magatzems vaig topar amb un disc d'Aitana Ferrer, un disc en valencià, una caràtula molt bonica. No coneixia res d'aquesta cantant, em va sorprendre molt gratament mentre tornava a casa i l'escoltava al cotxe. Us el recomane i si en voleu coneixer més visiteu al seu blog i el myspace.Allí podreu conéixer el projecte, escoltar les cançons: son poemes d'Antoni Mestre, Alfons Cervera, Lluis Miquel Campos, etc. Em va agradar moltíssim la seua veu. Ja en direu que us sembla. La versió de Que tingues sort m'ha encisat

Imatges del foment lector i del Nadal

Bon Nadal i feliç Any 2009 !!!

Navegant (via Totxanes, totxos i maons) per la blogosfera m'he trobat un cantautor en català una mica diferent: l'Estanislau Verdet i el seu lletgisme. Us recomano que el visiteu, us sorprendrà. En la seua pàgina he topat amb el Sr Pistraus que té un blog.
M'ha agradat moltíssim el post del 16 de desembre i la foto que hi apareix, sintetitza el Nadal i el foment de la lectura.

El missatge és una mica críptic però....

El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital

El text comentat el podeu trobar a UOCPapers-Revista sobre la societat del coneixement núm.4. Porta per títol el que trobeu al post

Del text vull remarcar aspectes com l'epígraf "La literatura i el nou paisatge mediàtic". Hi trobem que

"Per a Macluhan, la televisió era el mitjà electrònic dominant. Des de llavors, Internet i el Web han crescut fins a convertir-se en un metamitjà global, del qual és difícil trobar precedents."

El metamitjà significa per a mi que té caràcter global i ha transformat (o si voleu, s'ha introduït) en tots els altres mitjans, audiovisuals o no.Tal com afirma "la literatura ja existeix en un context cultural diferent del que tenia fa unes décades". Açò el porta reivindica que el estudi de la literatura ha d'anar al costat del estudis culturals.
Emfasitza les noves possibilitats didàctiques: l'enllaçament hipertextual o hipertext, però també els blocs, als quals qualifica de nova oportunitat per al diàleg literari. Per acabar, defineix la literatura digital. Concreta 3 tipus:

1. Publicació digital: el contingut és tradicional, la tecnologia tan sols és suport de distribució
   
2. Edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca.
3. Escriptura per als mitjans digitals: l'anomena cibertextualitat, són textos programats, basats en codis informàtics.

Es centra en aquesta última categoria i la defineix com CIBERTEXTOS i els situa de forma gràfica en el triangle entre la literatura, el cinema i els jocs. Participaria d'eixes pràctiques però s'obriria a noves formes d'expressió.
La conclusió per als ensenyants: ACARAR(-se) LA PANTALLA

" Així, doncs, el repte és encarar-se amb la pantalla i veure les noves formes de discurs literari que surten del mitjà digital...podríem començar a entendre com aquestes noves formacions estan connectades als llargs segles de tradició literària. I, per descomptat, hauríem de recordar que l'oportunitat de ser testimonis d'un canvi cultural crucial com aquest i de participar-hi no és té cada segle."

Hui va d'imatges. Blade Runner

He entrat per finalitzar la tasca del mòdul, però ves per on m'he posat a navegar per la blogosfera i he visitat blogs d'il.lustradors. Supose que m'interessen aquestos llocs per vore allò que la imaginació dels dibuixants ens ofereixen i que evidentment mai podré fer( sóc un negat, per al dibuix). Us en vull ressenyar un que m'ha agradat molt. Es tracta d'un projecte col.laboratiu curiós, diferents dibuixants participen sobre un tema comú amb diferents creacions. S'anomena LA PUERTA DE TANHÄUSER, i per subtítol porta Blog de ilustración colectivo.




El nom del blog m'ha sorprés, però em sonava. El mateix blog portava la solució: estava extret de les paraules finals d'una gran pel.lícula BLADE RUNNER, i que ací s'usen com a lema. Molts sabreu que aquesta pel.lícula està basada en un dels més reconeguts mestres de la ciència ficció: Phil.K.Dick i la novel.la ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, o en Proa Els androides somien xais elèctrics?

Podeu detindre's una mica i gaudir d'aquesta, per a mi, magnífica exaltació de la vida