diumenge, 22 de febrer de 2009

Antonio Machado. Estos días azules y este sol de la infancia

Avui és un dia per al record. Ja fa 70 anys que Machado ens deixava. Què dir d'un home que és un referent ètic i de llibertat.
En dies que la corrupció, la política malentesa, l'amiguisme, la pocavergonya de molts polítics, la crisi...., escoltar veus com la d'aquest home t'alegra el dia.
Amb ell cal "
A distinguir me paro las voces de los ecos,
y escucho solamente, entre las voces, una."
T'entristeix el negre final a l'exili, però t'alegra saber que ésser honrat (això que t'ha ensenyat ton pare) és un camí : "soy en el buen sentido de la palabra bueno". T'alegra que persones com ell lluitaren per la llibertat i la justícia, sense por a l'alt preu que pagaren.
Hem de retre-los homenatge, hem de recordar-los encara que ell digués "nunca perseguí la gloria.."



RECORDEM TOTS
"Caminante no hay camino, se hace camino al andar."

Us recomane Soldados de Salamina (llibre i pel.lícula), una bon manera de recordar-lo