Medidas valientes

Si fa poc aprofitàrem una ilustració de El Roto per parlar de la vaga, hui no ens podem resistir a utilitzar una altra apareguda al periòdic El Público de la mà del gran dibuixant Manel Fontdevila. Amb una pinzellada ens dibuixa la situació que tenim plantejada. Evidentment amaguen els protagonistes ser tan clars (Díaz-Ferran, no:"Trabajar más, y cobrar menos". Vol dir els altres; ell, no!!) però el rerafons és palés.

Podeu veure el seu treball al blog Esto es importantísimo del diari esmentat. Totes elles em semblen magnífiques, paga la pena vore-les.
En resum, un gran artista i comentarista de la nostra actualitat.

Estiu de lectures refrescants... molt fredes. Dia de pluges. L'hivern?

Aquest estiu, la literatura russa i sobre autors russos ens ha mantingut molt enfeinats.

Començàrem un trajecte que ens va portar de la mà de J.E. Zúñiga i el seu meravellós assaig sobre literatura russa Desde los bosques nevados. Memoria de escritores rusos.

Hem de confessar-ho coneixíem poc eixos autors. En el nostre deure, estava Anna Karenina. Ha estat llarga la travessia però el goig ha estat infinit, sense exagerar.


Ja alguna lectura com L'elegància de l'eriçó ens recordava la nostra mancança, la frase inicial de la novel.la trobada ací i allà, en vàries llengües: per exemple, en la editorial Alba ens proposàvem una nova traducció, i ens recorden que és l'any Tolstoi



Però, sobretot, volia contrastar-la amb La Regenta o Madame Bovary, o les altres novel.les de la dona insatisfeta com les va etiquetar algun estudiós.

Meravelloses totes: cadascuna amb les seues particularitats. Això sí, suposa un esforç gran però, com diuen, paga la pena...