diumenge, 7 de desembre del 2008

Llegir en l'era digital




La conferència de Laura Borràs va ser una experiència molt interessant. Què podem destacar? Certament, és difícil. Quan fou presentada per J.A.Fluixà , podríem pensar en un excés d'afalagar a la ponent. Prompte vam descobrir que es va quedar curt, molt curt. Allò que podia semblar excessiu, era estricta justícia.

Per començar, L.Borràs ens va situar a "l'era digital" i a l'activitat que ens ocupa: LLEGIR. I va afegir un subtítol, que a tots ens toca: un ALTRE ensenyament és possible. Perquè mestres, bibliotecaris, mediadors culturals,... ens hem d'ocupar d'això.
Ens va parlar de les fílies i les fòbies que provoquen els nous mitjans. I ens mostrà com no sols és una tecnologia sinó també un mitjà de comunicació, interacció... Amb diferents exemples, ho va aclarir. Algun d'ells era propi
En aquest punt, plantejà la revolució copernicana que suposa el nou paradigma i aportà uns versos de John Donne ("Tis all in pieces, all coherence gone", tot a peces, tota la coherència ha desaparegut), que em van agradar molt . Aquest ja es preguntava el mateix en aquella època front al que ocorria. L'espai virtual ha de ser comprés i estudiat: de les seues característiques hem d'aprofitar totes les possibilitats que ofereixen per a nosaltres. Els "Digital media" "donen un valor afegit a l'acte docent" i va defensar que permeten "una acció docent més completa i participativa: holística, dialògica i global." En Internet podeu veure un exemple curiós, de Laura, d'allò que podem fer. Es tracta del poema Ítaca de Kavafis, que tant m'agrada. Ací podeu aprofitar les ajudes hipertextuals i també proposa unes lectures o interpretacions



A partir d'algunes màximes, va defensar l'aprenentatge amb o mitjançant l'acció (no sabria com traduir el learning by doing) i ho va relacionar amb les competències bàsiques.
A la fi, ens endinsà en la creació literària digital. Analitzà les diferents complexitats que apareixen: la complexitat autorial o creativa (qui crea l'obra), la tipològica, etc. Un nou concepte va eixir i que resumeix alguns aspectes: el WREADER: escriptor+lector: eslector.
Finalitzà l'exposició dient que el que feia era una "topografia de la curiositat", i que calia definir-nos com a "vigilants de la metamorfosi", un parell de metàfores molt significatives del quefer que tenim per davant.

Ja tan sols em queda agrair-li l'entusiasme, el coneixement, el saber fer, l'optimisme...que ens va contagiar. GRÀCIES, i platònicament, s'entén.